No per repetit, deixa de ser un moment especial, i es que aquest cap de setmana, com passa any rere any cap a inicis d’octubre, els diferents agrupaments han donat inici a un nou curs amb una sortida plena d’emocions i sentiments a flor de pell.

Ja recuperats i recuperades de la feina titànica feta per milers de formiguetes amb els campaments d’estiu, els i les caps han estat reunint-se i preparant el curs amb consells i tancades d’allò més llargues durant el setembre, i ara, ja amb les idees clares i més motivació que mai, tornen a l’acció per passos amb més força que mai.

En aquesta sortida màgica, els castors, llops, raiers, pioners i ròvers que ja s’han fet grans passen a la següent unitat, i es retroben o coneixen per primera vegada els que seran els seus companys d’aventures durant aquest any. També els kraals els modifiquen, i nous grups de caps afronten nous reptes al capdavant d’unitats diferents mentre d’altres repeteixen aportant la seva experiència.

Ara bé, també hi ha caps que viuen un dels moments més difícils al cau, l’hora de dir adéu a companys i companyes, amics i amigues. Sembla que no ha d’arribar mai, però aquest moment un dia arriba i deixen el que ha estat casa seva durant molts i molts anys per afrontar nous reptes i noves etapes vitals. Però es clar, no ho deixen del tot, perquè el cau mai s’acaba deixant, perquè sempre és casa teva, casa de tots, i perquè com bé sabem a Acció Escolta des de que uns Campaments Generals cantàvem una cançoneta que s’enganxava…

Escolta per un dia, escolta per sempre!